dijous, 17 de desembre de 2009

PENYES DEL LLORER

Primer voldria aclarar que el nom de 'Penyes del llorer' ha estat una llicència que m'he permés degut a la peculiaritat que dona la presència de llorer (Laurus nobilis)a les mateixes penyes de la cinglera de Bèrnia. Per la qual cosa la denominació de Penyes del llorer es una invenció meva i no apareix registrada per ningún lloc.
 
 
 
 

Bò, el fet es que la variant que ens portarà a les Penyes del llorer arranca de la senda PR-7 en el tram de la Font de Bèrnia al Forat.



Una vegada cobert el primer terç de la senda que ens portarà al Forat eixint de la Font ens trobarem el trencament on comença la variant. Una angilaga fa de intersecció...



A pocs metres de agafar la nova variant queda ben clar que hem eixit de la PR-7...



De sobte el desnivell de la senda es torna més que inclinat!!! i caminant sempre sobre runars per la qual cosa la pujada es ralentitza.




Una vegada arribem als peus de les penyes deixem el runar i montem una mena de 'balconet' flanquetjat per una carrasca que sembla guardad la entrada






Al fons s'ens apareix un extrany forat que sembla una boca de rap...

Les velles sabines (Juniperus phoenicea) campen per on poden

A la esquerra de la 'boca', formant part de una associació florística que pobla una escletxa de la penya ens trobem el llorer junt amb fleixos (Fraxinus ornus), abrets de penya (Amelanchier ovalis), rosetes de penya (Pseudoscabiosa saxatilis), aurons (Acer opalus.subsp.granatense) i moltes més plantes rupícoles no menys interessants.

Un detall del llorer (o els llorers ) eixint de la seva inaccessible escletxa.