dijous, 10 de gener de 2008

Variant del Cim-Portitxol

Cim-Portitxol




La variant de la senda del Fort-Forat de Bèrnia que ens durà al cim comença una vegada arribem al coll del Planiol tenint ja a la vista les ruines del Fort. Ens desviarem de la senda seguint la querena del coll fins les mateixes penyes fugint dels runars.

Durant este primer tram de pujada la màquia es baixa i castigada per sol i vents, les argilagues i els romers ens acaronen les cames.

Una vegada arribem als peus de penyes començen a apareixer les sofrides sabines de solana que ens indiquen un ambient més muntanyenc.




Les penyes de les solanes s'ens mostren nuetes i castigades pel sol i els vents carregats de salitres i només les plantes més robustes ho suporten.

Una vegada muntem les crestes la vegetació es fa més baixa i escassa predominant matolls punxosos de angilagues i eriçons, romers escarrancits i sabines patides.
La senda transcorre per la cresta pujant al seu primer tram fins el cim a una altura de 1129 metres.



Les vistes del cim de Bèrnia dominen tota la costa raó per la qual fou costruida una talaia de la que només queden unes restes dels marges de pedra





Al Montgó al fons sembla un animal gegantí dormint.


Al cap de les crestes vegem a dreta el morro de Toix (la continuació física de la serra) i a la esquerra l'Olta i al fons el penyal de Ifac.





Una vegada deixem el cim enrere comencem a baixar en direcció al portitxol i les crestes més altes s'ens queder darrere com un penyal imponent.



En acostar-mos al Portitxol s'ens apareix com un tall que parteix la penya



Flora d'interés


Eriçó, Coixí de Monja

(Erinacea anthyllis)






Corona de Rei

(Saxifraga longiflora)