Bèrnia podria ser una muntanya qualsevol, podria ser la més alta, la més gran, la mes empinada, la més freda o la més bonica..i per a mí ho es. La Serra de Bèrnia es la barrera que separa les marines, les humetats i les plujes, el sol i la ombra, separa dos mons completament distints.
Bèrnia es jove i esmolada, carregada d'endemismes botànics que la converteixen en un tresor vora mar, llar de rapinyaires mítiques com les àguiles y bestioles esquives com ginetes i gats servals, arbres muntanencs com els aurons i reliquies continentals com els teixos. Bèrnia s'alça orgullosa i esbelta, com una cinglera alpina, desafiant a tot el que la observa i dominant com una talaia les terres costaneres de les marines...
Bèrnia es jove i esmolada, carregada d'endemismes botànics que la converteixen en un tresor vora mar, llar de rapinyaires mítiques com les àguiles y bestioles esquives com ginetes i gats servals, arbres muntanencs com els aurons i reliquies continentals com els teixos. Bèrnia s'alça orgullosa i esbelta, com una cinglera alpina, desafiant a tot el que la observa i dominant com una talaia les terres costaneres de les marines...
